El dissabte 7 de març de 2009 més de deu mil catalans vam anar fins a Brussel·les sota el mateix clam: “Volem l’Estat Propi”. L’èxit de la convocatòria i del procés que va fer-la possible va posar en evidència el que molts ja sabíem i el que alguns interessats intenten deslegitimar. L’independentisme català va guanyant dia sí dia també espais fins fa uns anys inimaginables i només així s’entén que, a hores d’ara, sigui un debat candent en la societat civil i encara tímid entre la nostra classe política, sempre més amb l’ull pendent de les majories de Madrid que no pas amb l’orella posada als carrers dels pobles i de les ciutats de Catalunya. Per això no és estrany que la societat civil, la gent del carrer, hàgim recuperat les regnes del nostre futur.

Consultes

El passat diumenge 25 d’abril es va celebrar la tercera onada de consultes sobre la independència de la nació catalana en més de 200 municipis del nostre país. La consulta que es va fer a Arenys de Munt el ja llunyà però memorable 13 de setembre de 2009 va originar un moviment netament democràtic, transversal i cívic que ha aconseguit estendre’s arreu del Principat com una taca d’oli i que, a hores d’ara, ja ha possibilitat que gairebé mig milió de catalans s’hagin pronunciat sobre si “està d’acord que la nació catalana esdevingui un Estat de ple dret dins el conjunt de la Unió Europea?” (amb algunes variants terminològiques en funció de cada municipi). Una crida a la participació democràtica davant una qüestió que afecta el conjunt de la població de Catalunya (a les Illes Balears sembla que també es comença a caminar per aquest sender).

Només l’anormalitat democràtica que representa tot el procés (la lliure participació directa dels ciutadans a l’hora de dipositat el vot a l’urna personalment, el fet que estigui avalat per observadors internacionals, la transparència en l’escrutini de vots fet a porta oberta, el rigor, el voluntarisme de milers de persones que s’hi han bolcat…) ja el justifica, més si es fa en un Estat amb greus deficiències democràtiques i massa tics autoritaris que semblen més el reflex de l’Europa caduca i malalta de la segona meitat del segle XX que no pas una societat democràtica, occidental, de ple segle XXI. El sentit últim, però, de tot aquest moviment rau en un únic fet que hauria de ser programàtic en els partits polítics que es presentin a les properes eleccions al Parlament de Catalunya: la convocatòria d’un referèndum vinculant sobre la independència de Catalunya durant la propera legislatura. Sigui per la voluntat política dels nostres representants o bé per la voluntat social a través d’una Iniciativa Legislativa Popular (ILP), o, en últim cas, per la confluència d’ambdues.

Ginebra, 8 de maig de 2010

Tot just un any i dos mesos després de la manifestació a Brussel·les, el panorama del nostre país ha evolucionat a un ritme incansable però ferm a cada passa. L’esperit de Brussel·les és, segurament, l’inspirador i l’instigador d’una voluntat cada vegada més palpable al carrer. D’un moviment que està fent evolucionar i redefinir el catalanisme polític ancorat encara, segons com, en fórmules heretades del segle XIX que ja han tocat sostre (llegeixi’s pactes a Madrid de l’índole que es vulgui).

Ara hi ha una majoria social creixent que ja ha trencat i desconnectat, sentimentalment podríem dir, qualsevol lligam amb l’estat espanyol. Un independentisme madur i basat en arguments més pragmàtics i reals, que no vol dir deixar de banda el passat, i que té la capacitat suficient com per mobilitzar-se i mobilitzar la societat catalana en tot el seu conjunt cap a un projecte polític triat per tots els que viuen i treballen a Catalunya, al marge de la postura que cadascú pugui tindre sobre aquesta qüestió.

És per aquest motiu que la tasca de Deumil.cat no es va acabar a Brussel·les ni amb la fallida ILP sobre la independència de Catalunya que la Mesa del Parlament (que tenia majoria sobiranista per a fer-ho) no va admetre a tràmit per al debat posterior en considerar-la inconstitucional. Necessitem una dimensió internacional que amplifiqui la nostra reivindicació nacional (que ara per ara hauria de ser una i aglutinadora) i la defensi. És a dir, hem d’internacionalitzar el conflicte amb l’estat espanyol i aconseguir un full de ruta arbitrat per la resta de països, que són els que al final han de legitimar i reconèixer la creació de l’Estat Català. Per això l’any passat vam anar a fer sentir la nostra veu als carrers de la capital que acull una de les seus del Parlament Europeu. Finalment, ha arribat l’hora de fer-ho al fòrum de les nacions lliures, l’ONU, i així revalidar el mític discurs de Pau Casals. El proper 8 de maig de 2010 milers de catalans tornarem a travessar les nostres fronteres (les mentals i les administratives) per anar, aquest cop, cap a Ginebra. Amb el mateix esperit i el mateix clam de fa un any: Volem l’Estat Propi.

La nova cita tindrà lloc el dissabte 8 de maig de 2010 a les 11.00h a Ginebra, seu europea de les Nacions Unides. Hi anirem a reivindicar la voluntat del nostre poble d’esdevenir un estat de ple dret en el marc internacional. Aquest cop, però, també ens acompanyaran els milers de vots independentistes aconseguits fins al 25 d’abril al llarg de les tres onades de consultes sobre la independència que s’hauran fet a gairebé tot el territori del Principat i que hauran cridat a les urnes, lliurement i democràtica, una massa crítica important de la població.

La Delegació a Ponent de Deumil.cat ja fa unes setmanes que estem escalfant els motors per donar el tret de sortida a la campanya de presentació i difusió d’aquesta nova iniciativa a les nostres comarques. Ara per ara, els esforços s’han centrat a definir una nova estructura de treball en xarxa supracomarcal (Lleida-Segrià, Pla d’Urgell, Urgell, Segarra i Garrigues), amb l’objectiu de centralitzar i coordinar qualsevol acció de campanya que s’esdevingui en alguna d’aquestes comarques, a pensar l’estratègia de campanya i a renovar el nostre bloc com a cara visible i lloc de trobada central a la xarxa del projecte a les Terres de Ponent.

Les novetats principals que inclou el nou disseny del bloc són una nova capçalera, que s’identifiqui amb la imatge nacional del nou projecte, l’estructura d’un bloc a tres columnes i tot de nous serveis que augmentin la interacció amb els nostres lectors, col·laboradors i seguidors (tres enquestes específiques, subscripció a les novetats, nou formulari de col·laboració, agenda de tots els actes a la columna de la dreta, la possibilitat de compartir qualsevol entrada en multitud de xarxes socials, etc.). Amb aquesta voluntat, també hem refet el nostre grup al facebook, ens hem aventurat a Twitter i en breu obrirem al bloc una secció anomenada “Documents”, des d’on us podreu baixar qualsevol dels materials de difusió que anem elaborant, tant des de la nostra delegació com des de les altres o a nivell nacional.

Tot perquè el dia 8 de maig ens trobem de nou milers de catalans a Ginebra, si pot ser superant en nombre la convocatòria de Brussel·les. Tot perquè Ponent torni a ser vertebrador de l’esperit de llibertat del nostre país. Aquest és el nostre tret de sortida.

Benvinguts!

Sota el lema “WE WANT A CATALAN STATE”, 15.000 persones han respost a la crida per l’autodeterminació, una participació molt superior a les 10.000 previstes incialment per l’organització de la plataforma cívica Deumil.cat. Cal dir que han sigut moltes les plataformes sobiranistes i diferents partits polítics, sense que cap d’aquests capitalitzés la iniciativa, que han mobilitzat els seus socis, militants i simpatitzants. També s’hi han sumat multitud d’organitzacions independentistes d’altres nacions sense estat d’Europa.

En un ambient plenament festiu i pacífic, catalans arribats d’arreu dels Països Catalans han pogut fer saber al món que el nostre poble anhela tenir un estat propi. I que aquest desig és negat dia rere dia per un Estat espanyol que no respecta el lliure exercici de drets individuals i col·lectius com ara la convocatòria d’un referèndum d’autodeterminació.

El recorregut de la marxa, d’unes tres hores, ha començat a la Gare du Nord de la capital europea i ha finalitzat al Boulevard du Midi. Durant l’acte de cloenda, s’han sentit les paraules que va dir Pau Casals en el seu discurs davant de l’ONU, s’ha agraït la participació de tothom i en especial l’esforç i la dedicació de tots els delegats territorials, s’ha llegit el manifest oficial en català i en anglès, la representació del País Valencià ha cantat una albada (cant popular) i l’acte ha finalitzat amb la interpretació de l’hime oficial Som 10.000 a Brussel·les per Gerard Sesé, l’autor, i el cant d’Els Segadors.

Ara caldrà veure quina repercussió tindrà aquesta marxa en clau nacional, la qual cosa s’hauria de començar a percebre a partir del dilluns, dia 9. I és que una de les primeres iniciatives que s’han fet públiques, com a conseqüència lògica de l’èxit d’aquesta manifestació, és l’inici d’una recollida de firmes per tramitar una Iniciativa Legislativa Popular (ILP) que forci el Parlament de Catalunya a la convocatòria d’un referèndum d’autodeterminació.

Tant és així, que aquest mateix vespre els carrers de Brussel·les s’omplien d’estelades i de consignes a favor de l’autodeterminació dels Països Catalans. Un exemple de tot plegat, en seria aquesta foto davant del Meneken Pis.

Però també la Grand Plâce de la ciutat ha sigut escenari d’una concentració espontània de catalans, arribats d’arreu dels Països Catalans, sobre les nou del vespre.

Durant la concentració, que ha aplegat una cinquantena de catalans, s’ha fet una rotllana al voltant d’unes espelmes en forma d’estrella, simbolitzant l’anhel de llibertat del poble català i, posteriorment, s’han cantat Els Segadors. Tot això són mostres de l’ambient previ a la manifestació de demà que superarà de ben segur la xifra de 10.000 persones.

A primera hora del matí arribaran els autocars i les caravanes de cotxes, motos i furgonetes que s’han organitzat des de diferents punts dels Països Catalans, així com també tota aquella gent que arribi amb els vols xàrters i altres vols regulars.

A les 11:00h. es donarà el tret de sortida que ens ha de portar a l’autodeterminació i a l’assoliment de l’Estat propi. Com diu una de les consignes que protagonitzaran la marxa de demà: “Avui comença el camí cap a la independència”.

]]> http://deumildelleida.wordpress.com/2009/03/06/el-sobiranisme-catala-escalfa-motors-a-brussel%c2%b7les/feed/ 0 deumildelleida Estelades al Meneken Pis Concentració a la Grand Plâce http://deumildelleida.wordpress.com/2009/03/06/vilawebcat-el-sobiranisme-irromp-a-brussel%c2%b7les-amb-la-manifestacio-de-deumilcat/ http://deumildelleida.wordpress.com/2009/03/06/vilawebcat-el-sobiranisme-irromp-a-brussel%c2%b7les-amb-la-manifestacio-de-deumilcat/#comments Fri, 06 Mar 2009 21:37:42 +0000 deumildelleida http://deumildelleida.wordpress.com/?p=207 ]]> El sobiranisme irromp a Brussel·les amb la manifestació de Deumil.cat

A l’avió ja ens hem trobat amb una pila de catalans que protagonitzaran la manifestació del proper dissabte. A Brussel·les encara hem coincidit en diferents estacions de tren i de metro amb més catalans disposats a reivindicar l’Estat propi. Com podeu veure, aquí l’ambient comença a escalfar-se a poc a poc i molta gent arribada d’arreu dels Països Catalans -i concretament de les Terres de Ponent- ha anat aterrant a Brussel·les al llarg de tot el dia.

La primera parada, com a delegat territorial de Deumil.cat, ha sigut al Parlament Europeu on, conjuntament amb portaveus de la iniciativa com Manel Bargalló, he format part de la delegació que ha sigut rebuda per eurodiputats i representants de diferents formacions polítiques com ara Eusko Alkartasuna, el Partit Nacionalista Escocès, el Sinn Fein, el Bloc Nacinalista Gallec i l’Aliança Lliure Europea (ALE).  Durant la reunió, hem tingut l’oportunitat d’explicar als representants de l’Eurocambra l’aspiració que té el poble català d’autodeterminar-se, donada l’asfíxia històrica a tots els nivells (polític, lingüístic, cultural, econòmic…) que pateixen els Països Catalans per part de l’estat espanyol.  De tot això n’ha quedat constància escrita en la carta que la delegació de Deumil.cat ha lliurat als diferents eurodiputats. Manel Bargalló, tal com se n’han fet ressò tots els mitjans de comunicació televisius i digitals, ha destacat que resulta significatiu que cap dels eurodiputats catalans hagi fet acte de presència a la reunió.

Finalment, només dir que, des d’aquest bloc, la delegació territorial de Lleida ciutat farà tot el seguiment dels esdeveniments previs al 7 de març, així com també de la pròpia manifestació, a diari. Estigueu atents a les novetats!

Aquest serà el lema de la pancarta que encapçalarà la manifestació del 7 de març a Brussel·les per reivindicar i exigir la voluntat del poble català a tenir un Estat propi.

Deumil.cat també va fer públic el recorregut autoritzat de la manifestació i com s’organitzarà tota la logística d’aquell dia.

El punt de trobada de tots els manifestants serà el dissabte  7 de març a la porta principal de la Gare du Nord de  Brussel·les a les 11:00h del matí. Tots els manifestants que hi arribin en cotxe, moto o autocar, hauran de portar el distintiu de Deumil.cat (logotip oficial) per poder entrar a la zona d’aparcament habilitada per a l’ocasió a Boulevard Albert II / Köning Albert II Laan (a uns 100 o 200 metres de l’estació).

El recorregut de la manifestació serà de tres quilòmetres: començarà als  boulevards Albert II, Emile Jacqmain i Maurice Lemounier, just a tocar del barri històric i cèntric amb la Grand Place, l’Ajuntament de Brusel·les i les facultats universitàries de Saint Louis. Posteriorment la marxa girarà cap al Boulevard du Midi, i clourà a la cantonada amb el carrer Anderlecht. Allà hi haurà un acte amb parlaments de membres de l’organització de la marxa i representants d’entitats, així com també de diverses personalitats que hi donen suport, a més a més de la lectura del manifest oficial. L’acte es clourà amb una actuació castellera, una sardana i el concert musical de Gerard Sesé, autor de l’himne oficial d’aquesta iniciativa.

Finalment, també es preveu que la marxa sigui rebuda per una delegació del Parlament Europeu, bàsicament formada per eurodiputats. Aquests últims rebran de mans de l’organització de la marxa una Carta dirigida a l’Eurocambra.

Si voleu conèixer més detalls sobre el recorregut exacte de la manifestació, podeu seguir aquest enllaç.

La delegació territorial de Manresa ens ha fet arribar la notícia que estan aguantant fins a l’últim moment l’organització d’un autocar propi que sortiria des de la capital del Bages. Si encara voleu apuntar-vos al viatge, aquesta és una bona opció: econòmica i propera a les nostres comarques.

La idea és poder omplir aquest autocar amb totes les persones que es puguin decidir a última hora. Si us interessa aquesta opció, poseu-vos en contacte amb nosaltres i us facilitarem el contacte amb la delegació territorial de Manresa.